En defensa del senyor Xavi

Em veig obligat a escriure aquestes ratlles per defensar un dels jugador més compromesos amb els colors blaugrana que té actualment aquest Barça, que té més qualitat al mig del camp i que remena la pilota com ningú.

Aquest és sens dubte, el nostre estimat Xavier Hernández. Un jugador a qui molts no li han perdonat encara que un gol seu salvés el cap d'un Louis Van Gaal sentenciat. Recordo que aquell any, gràcies a aquell gol seu de cap contra el Valladolid vam aconseguir encarrilar una ratxa de resultats positius que van fer possible que a final de temporada els jugadors poguessin aixecar el títol de lliga.

A més, Xavi, el noi de Terrassa, és l'home que va jubilar el Gran Pep Guardiola i que va reinventar, gràcies al bon ull de Radomir Antic (sí, sí, va ser ell qui primer va descobrir el potencial de Xavi) la posició de migcentre. A partir d'aquell moment el migcentre del Barça va deixar de fer funcions defensives i va deixar de limitar-se a aguantar la posició i recuperar pilotes perdudes. D'ençà d'aquell moment, va néixer el migcentre ofensiu, la persona que, alliberat de tasques més fosques de contenció del rival, pot brillar amb assistències a l'espai cap els davanters i remenar la pilota amb criteri per obrir la llauna de les defenses més impenetrables.

A partir d'aquell moment es va veure el començament de la millor versió de Xavi. Un jugador elèctric que la temporada 2004-2005, amb Frank Rijkaard a la banqueta en molts partits va estar a l'alçada dels millors migcentres del món, com Zinedine Zidane. Després va patir una llarga lesió que el va mantenir un temps sense una bona forma física. Tot i això va ser titular a l'enyorada i gloriosa final europea de París davant l'Arsenal. Després, la temporada següent, la horrorosa temporada 2006-2007, va ser un dels pocs que se salvava cada partit. I en aquesta, li està fent ombra Iniesta. Un fet que és normal, ja que és llei de vida que els més veterans donin pas als més joves. Però això no vol dir que ja no sigui jugador per aquest equip. Només s'ha de mirar el partit contra l'Espanyol de dissabte. Si Xavi no hagués jugat, no haguéssim vist estavellar una pilota a la creueta, fruit d'un llançament de falta magistral, ni tampoc haguéssim vist la genial passada a Leo Messi, després de fer una mitja volta.

Aquests detalls són els que fan gran a Xavi.