No hi tenim dret

Ningú no té dret de fer plorar a un nen i menys en un estadi de futbol on se suposa que ha de disfrutar del seu equip. El que ha passat avui a l'estadi Lluís Companys de Barcelona mentre s'estava disputant el derby català entre l'Espanyol i el Barça és de jutjat de guàrdia. Les vengales només haurien de servir per fer bonic en una festa major o en una nit de Sant Joan, però mai haurien de travessar la porta d'entrada d'un estadi. No és cap excusa que ara les fan més petites i se les amaguen en segons quins llocs. Que els despullin si cal. O no fan això als aeroports amb tota persona, sospitosa o no, que es dirigeix a agafar un avió? Què hem d'esperar a que es produeixi una matança per actuar?

No senyors, aquesta nit els responsables de seguretat de l'Espanyol no han estat a l'alçada del que d'un equip com aquest se n'espera qualsevol persona amb dos dits de front. Aviam si d'una vegada el món de l'esport i, en concret, el món del futbol espavila i posa fre a l'escalada de violència que en els últims anys estan patint els aficionats. El bon seguidor del seu equip que paga religiosament el seu abonament i que no para de recolzar el seu club no es mereix que el posin al mateix sac que els radicals.

No, el futbol es més que això. Anar al camp hauria de ser una festa on persones amb idees polítiques i religioses diferents es trobessin per celebrar que una setmana més estan animant el seu equip. Una festa on els nens hi puguin participar i on aquests no haguessin de patir la crueltat dels adults.

I és que amb la violència al fútbol no hi hauria d'haver cap tipus de tolerància i tots hauríem de procurar de contribuir a crear en els camps de futbol un ambient més humà. I aviam, si determinats mitjans de comunicació espanyols deixen d'elogiar els jugadors murris que enganyen l'àrbitre llençant-se a la piscina o per saber fer entrades dures sense que ningú se n'adoni. Unes situacions que, en el fons no es diferencien gaire d'altre d'hipotètiques com premiar a un lladre perquè sap fer bé la seva feina.